Els signes contenidors són signes tipogràfics que van aparellats, un signe obre un conjunt de text que contindrà i un altre el tanca. Els signes contenidors que s’utilitzen habitualment en el text com a complement de la puntuació són els parèntesis i els claudàtors. També hi ha les claus, tot i que aquestes són signes auxiliars que es fan servir molt més específicament per a quadres sinòptics o operacions matemàtiques. Les cometes també es poden considerar signes contenidors, però les tractarem per separat.

Els parèntesis es fan servir dins el text per a situar-hi incisos que aporten informació extra, aclaridora o complementària. Vegem-ne alguns usos (Marín, 2013, p. 34):

• Per a completar informació dins d’un discurs que després segueix. El parèntesi no afecta la puntuació normal del text. L’home (que duia una bossa a cada mà) es va posar davant la columna de tancs.
• Per a aportar dades administratives, toponímiques o numèriques que ajuden a entendre o contextualitzar millor la informació que aporta el text. El moviment va començar a Nanterre (regió d’Île-de-France) i es va estendre després a París.
• Per a indicar les sigles amb què es pot abreujar el nom d’una organització, una llei o un tractat. També, a l’inrevés, poden indicar què volen dir unes sigles que es fan servir dins el text. Va formar part de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Quan la CNT va entrar al Govern va ser ministre. L’article 32 de l’LPI (Llei de propietat intel·lectual) ho deixa clar.
• Per a indicar les sigles per les quals quelcom és conegut i que responen al seu nom en una altra llengua. Els opositors al tractat de Lliure Comerç (TTIP de l’anglès Transatlantic Trade and Investment Partnership) no van rebre cobertura als mitjans. Van adoptar la classificació ATypI (del nom en francès de l’Association Typographique Internationale que la va definir) per a ordenar en grups les fonts tipogràfiques.
• Per a traduir el títol d’una obra (llibre, pel·lícula, etc.) o el nom d’un col·lectiu que convé citar en la seva llengua original perquè és el més conegut, però ajudant el lector amb la traducció. Defensava que Chicken Run (L’evasió dels pollastres) era la millor paròdia del gènere carcerari. Formava part de Der Blaue Reiter (El genet blau) i va participar en la primera exposició del grup.
• Per a indicar el nom de l’autor després d’una cita. «Si ets neutral en situacions d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor» (Desmond Tutu).
• En les acotacions d’una obra teatral, precedint o dins el text que ha de dir un actor.
  HAMLET: (llença una calavera) Aquella calavera tingué llengua. I en altres temps també pogué cantar.

Els claudàtors serveixen per a fer supressions internes o per a completar parts en citacions; també per a fer acotacions en transcripcions de fonts orals; i es poden fer servir en el cas estrany d’haver de posar parèntesi dins de parèntesi en un incís d’un text. Vegem-ne alguns casos (Pujol i Solà, 1995, 2.45-2.49, p. 85-86; Marín, 2013, p. 35):

• Quan dins d’una cita suprimim part del text fem servir claudàtors amb tres punts indicant que quelcom s’ha suprimit així […]. Tot i que la majoria d’autors recomanen claudàtors també és habitual utilitzar parèntesis (…). «De sobte, com en un somni, va buscar a terra… no sabria dir el què […] Ho reconegué en veure-ho.»
• Quan adaptem una citació dins d’un text i ens hi falta el subjecte o una altra part que en el text original ja s’havia esmentat abans i que el lector coneixia per context. És per això que «aquesta oposició [del polze respecte als altres dits] s’ha combinat amb subtils canvis que han tingut lloc en els ossos que sostenen i enforteixen l’índex.»
  Explica així el canvi de política respecte a la secta dels assassins: «a partir d’aquest moment [Saladí] intentarà atraure’ls, privant així als seus enemics, tant musulmans com francs, d’un preciós auxiliar.»
• En transcriure fonts orals quan hem de posar informació no verbal, com els gestos que fa la gent. Vam baixar cap allà [assenyala al fons de la vall] i vam seguir un camí que ara no et diré [somriu].
• Quan ens cal posar incisos dins d’incisos. Va ajuntar-se amb la colla (tots amics des de petits menys en Pérez [conegut com «El toro»] que se’ls havia unit feia un parell d’anys) i van anar a vagarejar pels carrers.

Veure també

• Ortotipografia de les cometes

Per a saber-ne més

• Pujol, J.; Solà, J. (1995). Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna Editorial. [disponible a la biblioteca] .
  • Els claudàtors. 2.45 a 2.49
• Marín Álvarez, Raquel (2013). Ortotipografía para diseñadores. Barcelona: Gustavo Gili
  [Editat en paper i en eBook]
  • Capítol 1.6: Signos contenedores