El programari vinculat al continu de la realitat mixta ha experimentat en els darrers anys una explosió de novetats amb l’aparició constant de noves aplicacions. Enumerarem aquí breument algunes eines que poden resultar útils durant el procés de disseny i de producció:
OSVR: plataforma oberta per a treballar amb diferents dispositius amb llicència MIT [1]. Inclou maquinari (Open HMD), actualment comercialitzat per Razer i Sensics, entre altres, però també programari destinat a facilitar una plataforma oberta per a connectar els diferents dispositius.
WebVR i WebXR: Mozilla va impulsar WebVR [2], una iniciativa que pretenia crear un estàndard obert per a desenvolupar aplicacions de realitat virtual que poguessin ser viscudes des del navegador web amb qualsevol dispositiu (ordinador, mòbil, HMD, etc.). Inicialment funcional per a Firefox, WebVR ha crescut amb la incorporació de nous col·laboradors, com Google i Microsoft, i està disponible també per a Chrome, Microsoft Edge i altres navegadors. Basat en WebGL, inclou els entorns de treball Three.js i A-Frame [3], entre altres, i també llibreries específiques de caràcter experimental; per exemple, AR.js. Aquest concepte ha evolucionat posteriorment cap al WebXR [4], concebut per a crear el marc adient que faciliti una transició contínua no disruptiva des del món dels continguts «plans» fins a la realitat mixta que treballi amb un ventall ampli de dispositius de visualització i de controladors.
Editors: Unity [5], Unreal Engine [6] o Godot [7] són programes que, sols o amb l’ajut de llibreries i connectors, permeten produir aplicacions de realitat virtual o de realitat augmentada. Si es disposa d’SDK específics per a determinades plataformes (Android, iOS, etc.), aquestes aplicacions es poden exportar en forma d’aplicacions per a dispositius diversos com ulleres, telèfons mòbils, HMD, etc. Habitualment, faciliten un entorn on es poden vincular objectes 3D creats amb modeladors (Blender, Max, etc.) amb rutines de programació (escrites en C#, JavaScript, etc.) que permeten la creació d’escenes virtuals amb les quals es pot interactuar per mitjà dels sensors de dispositius de visualització (HMD, telèfons, etc.) o de controladors físics.
Realitat augmentada basada en marques: Vuforia, Wikitude, EasyAR o ARToolkit, entre altres, possibiliten experiències de realitat augmentada basades en reconeixement de marques (marques fiduciàries, imatges planes i objectes de volums simples) i associar-hi continguts (objectes 3D, imatges, vídeos, textos i enllaços) [8]. Alguns es poden implementar directament des d’editors com Unity, per exemple.
Realitat augmentada basada en SLAM: ARcore (Android) [9] i ARkit (iOS) [10] proporcionen als telèfons mòbils de darrera generació la capacitat d’analitzar la imatge que arriba a través de la càmera, localitzar els diferents plans de l’escena i construir un model volumètric on es poden inserir objectes virtuals d’una manera consistent d’acord amb la geometria i la il·luminació de l’espai físic.
Algunes eines han popularitzat la creació d’imatges i vídeos 360°, des d’aplicacions que permeten fer enregistraments en 360° fins a aplicacions en línia com la de YouTube [11], que s’encarrega de renderitzar panoràmiques de vídeo. També hi ha altres plataformes i serveis comercials especialitzats en realitat augmentada, com Layar o Augment.
Plataformes de distribució per a HMD: les aplicacions dissenyades per a HMD, especialment jocs, tot i que no exclusivament, es poden localitzar i baixar gràcies a plataformes com Steam [12] de Valve o Oculus [13], entre altres.