Grau de Multimèdia Universitat Oberta de Catalunya
Imatge i Llenguatge Visual Grau de Multimèdia

Llibertat de panorama

David Gómez Fontanills

La llibertat de panorama és una disposició en les lleis de propietat intel·lectual de diversos estats que limita els drets d’autor i permet que els edificis, escultures i altres manifestacions artístiques que estiguin localitzades permanentment en un espai públic puguin ser fotografiades, gravades en vídeo o que se’n puguin crear altres imatges (com pintures). La llibertat de panorama limita el dret dels propietaris de les obres d’emprendre accions legals per una violació de drets contra el creador gràfic que fa la reproducció o qualsevol persona que en distribueixi una imatge. És una excepció a la regla general que estableix el dret exclusiu del propietari d’autoritzar la creació i distribució d’obres derivades.

La regulació estatal d’aquest dret varia molt i en alguns estats no està ni reconegut, com Itàlia, o està molt limitat, com França i Bèlgica. El conveni de Berna no l’esmenta específicament. En el cas europeu la directiva 1001/29/EC estableix la possibilitat (no ho requereix) que els estats membres incloguin una clàusula sobre la llibertat de panorama a les seves lleis de propietat intel·lectual.

Pel que fa a l’abast d’aquesta llibertat, el que es considera «permanentment» sol ser que una obra hi sigui durant tot el seu temps de «vida», excloent obres que hi són temporalment i, en alguns casos, obres efímeres. I el que es considera «espai públic» també varia segons la llei estatal; en alguns casos, com Alemanya, només són espais exteriors, en d’altres, com el Regne Unit o Rússia, també es poden incloure interiors «públics» com ara museus; en altres casos la llei no ho detalla i queda en l’ambigüitat. En alguns estats la llibertat de panorama es limita als usos no comercials. Alguns països exclouen les obres bidimensionals.

Mapa de les lleis de llibertat de panorama al món. Julian Herzog 2015. Mardus 2014, Canuckguy 2006 CC-by-sa 3.0 2014 Wikimedia Commons

La llibertat de panorama afecta el país on és l’obra, no la nacionalitat del fotògraf o de l’autor de l’obra fotografiada. Espanya és un dels estats europeus on la llibertat de panorama és força àmplia. La llei (art. 35.2 LPI) permet fer fotografies, enregistraments audiovisuals, pintures o dibuixos on apareguin altres obres que estiguin permanentment a la via pública, com ara en carrers, places o parcs. No inclou doncs exteriors d’accés públic. Però no limita en funció del tipus d’ús ni per si l’obra és tridimensional (com una escultura) o bidimensional (com un grafit). Els edificis no hi entren perquè de fet no estan protegits pels drets d’autor (en altres estats sí), ho estan els plànols, dissenys o maquetes (art. 10.1.f LPI), però no l’edifici mateix; per tant poden ser fotografiats i representats. A més, si la finalitat és informativa, la llei (art. 35.1 LPI) permet que qualsevol obra pugui ser reproduïda, distribuïda i publicada. Si no es fes això, les televisions quasi no podrien gravar imatges al carrer on hi haguessin anuncis publicitaris, gent amb samarretes en què es poguessin reproduir obres protegides, les escultures d’una carrossa de Carnaval o la il·luminació nadalenca creada per un estudi de disseny.

En tot cas, si s’ha de fer un projecte en el qual es reprodueixen imatges que són a la via pública, cal tenir en compte en quin país s’han pres aquestes imatges i quines són les seves lleis sobre llibertat de panorama. També s’ha de tenir en compte en quin país es publiquen i, si es fa a internet, en quin país es troba el servidor o l’empresa editora o proveïdora.

Casos d’exemple

Efno 2013 – Creative Commons Reconeixement i Compartir Igual 3.0-es

Barcino és una obra de Joan Brossa (1919-1998) instal·lada l’any 1994 a la plaça Nova de Barcelona, la qual encara té vigents els drets d’autor. Però com que està ubicada permanentment en l’espai públic pot ser reproduïda sota l’empara de la llibertat de panorama que atorga l’article 35.1 de la LPI espanyola. La foto és d’algú que signa amb el pseudònim Efno i que el 2013 la va publicar amb una llicència CC-BY-SA 3.0 a Wikimedia Commons. Efno podia fotografiar l’obra de Brossa d’acord amb la llibertat de panorama i podem reproduir la seva fotografia si respectem els termes de la llicència.

Brocco – Creative Commons Reconeixement i Compartir Igual 2.0

Aquesta fotografia, feta el 2010 per algú que signa com a Brocco, publicada a Flickr i a Wikimedia Commons amb una llicència CC-BY-SA, reprodueix un grafit, signat per Padu, que es troba en un espai exterior del centre social Tabacalera de Madrid. Es pot dubtar si l’obra és «permanentment» a la via pública o si és art efímer, però si interpretem que hi serà durant la «vida» de l’obra (fins que algú l’esborri, la tapi o s’enderroqui el mur) es pot considerar que és permanent. Igual que en el cas de Brossa, l’obra es pot reproduir perquè és a la via pública, tot i que els drets sobre l’obra estan vigents i la foto es pot reproduir respectant la llicència.

Anders Sandberg 2007 – Creative Commons Reconeixement 2.0

L’escultura Newburgh, de Frank Stella (artista viu, nascut el 1936), es va instal·lar el 1995 a la plaça Ernst-Abbe de Jena (Alemanya). Com a obra permanentment ubicada en una plaça pública pot ser reproduïda segons la legislació alemanya. La foto és d’Anders Sandberg, d’Oxford, i la va publicar el 2007 a Flickr amb una llicència CC-BY. Acollint-se a aquesta llicència algú amb el pseudònim Gerardus la va publicar a Wikimedia Commons el 2009.

Per a saber-ne més

 

D. Gómez – Fundació UOC 2015 – CCBYSA 4.0es.

Les fotos de Enfo, Brocco i Anders Sandberg es publiquen sota la mateixa llicència CCBYSA 4.0es

Col·laborador docent de la UOC des del 2000. És consultor a l'assignatura d'Imatge i llenguatge visual (ILLV) des de 2009. Coautor dels materials didàctics d'aquesta assignatura i de la de...