Grau de Multimèdia Universitat Oberta de Catalunya
Imatge i Llenguatge Visual Grau de Multimèdia

Llicències lliures

David Gómez Fontanills

Es consideren llicències «lliures» les que permeten gaudir i fer ús d’una obra en tots els aspectes. Són permisos que donen a qualsevol persona la llibertat de fer servir l’obra, dit d’una altra manera, no es reserven cap dels drets patrimonials sobre l’obra.

Les quatre llibertats

Des de mitjan dècada dels anys vuitanta el moviment del programari lliure havia desenvolupat llicències perquè els programes es poguessin distribuir lliurement i perquè tothom tingués accés al codi font per a estudiar-lo o modificar-lo. A mitjan anys noranta hi havia diverses llicències i es feia necessària una definició de quines es podia considerar que alliberaven els programes i quines només obrien alguns usos. Richard Stallman i la Free Software Foundation (FSF) van plasmar la seva concepció del que és programari lliure el 1996 amb una definició a partir de quatre llibertats, numerades de 0 a 3:

  • Llibertat 0: d’executar el programa, per a qualsevol propòsit.

  • Llibertat 1: d’estudiar com treballa el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies.
  • Llibertat 2: de redistribuir còpies per a poder ajudar altres usuaris.

  • Llibertat 3: de millorar el programa i alliberar les millores al públic, perquè tota la comunitat pugui beneficiar-se’n.

  • L’accés al codi font és una condició necessària per a les llibertats 1 i 3.

Els primers anys del segle xxi van veure la proliferació de l’ús de llicències lliures més enllà del programari i l’any 2006 es va presentar la iniciativa freedomdefined.org per a definir què es pot considerar contingut cultural lliure en un sentit ampli (aplicable a cada àmbit amb llicències específiques o generalistes). La iniciativa pren el mateix esquema de les quatre llibertats:

  • Llibertat d’utilitzar l’obra i gaudir dels beneficis del seu ús.

  • Llibertat d’estudiar l’obra i aplicar el coneixement que se n’adquireix.

  • Llibertat de fer i redistribuir còpies, totals o parcials, de la informació o expressió.

  • Llibertat de fer canvis i millores i de distribuir les obres derivades.

Com podem veure l’enfocament és genèric de manera que el podem aplicar a programes informàtics però també a fotografies, dibuixos, peces musicals, fonts tipogràfiques o qualsevol creació cultural humana. La iniciativa freedomdefined.org proporciona icones per a facilitar la identificació de les obres culturals lliures.

Des de la perspectiva legal, les llicències lliures han de cedir els drets patrimonials de:

  • reproducció, divulgació, comunicació pública
  • transformació i creació d’obres derivades

I ho han de fer per a qualsevol propòsit, inclòs el comercial. Les llicències que es reserven algun d’aquests drets o que els restringeixen a l’ús no comercial es poden considerar llicències obertes, però no es poden considerar llicències lliures.

Llicències lliures permissives

Les llicències lliures permissives són aquelles que compleixen les quatre llibertats i no posen cap més restricció, més enllà del reconeixement de l’autoria. A la pràctica aquestes llicències permeten que si fem obres basades en una altra obra siguem lliures d’escollir en quines condicions distribuïm l’obra derivada. Podem fer-ho amb una llicència lliure, amb una altra llicència oberta o podem no posar-hi cap llicència i reservar-nos-en els drets. És bastant semblant al que podem fer amb una obra que ja estigui al domini públic, de manera que si un autor vol avançar-se alliberant els drets que s’alliberarien passats setanta anys de la seva mort pot escollir aquesta llicència.

La família de llicències de programari lliure permissives més coneguda és la BSD (sigles de Berkeley Software Distribution) ,la primera versió de les quals és de 1988 i servia per a distribuir el sistema operatiu basat en UNIX desenvolupat a la Universitat de Berkeley. L’ús més conegut de la permissivitat d’aquestes llicències és el que fa Apple Inc. amb el seu sistema operatiu MacOS, distribuït amb una llicència privativa que impedeix qualsevol ús o modificació sense permís per tercers, alhora que incorpora parts importants del sistema lliure FreeBSD distribuït amb una llicència permissiva.

La llicència permissiva generalista per a obres culturals més coneguda és la Creative Commons Reconeixement (CC-BY), la primera de les sis, que no té cap altra reserva de drets.

Llicències copyleft

El terme copyleft no és una figura legal sinó una manera de referir-nos, en llenguatge comú, a un determinat tractament dels drets d’autor. El terme és un joc de paraules respecte a copyright, que en la tradició legal anglosaxona servia per a referir-se al dret de còpia i, per extensió, a l’explotació de la propietat intel·lectual. Es juga amb left (esquerra) com a oposat a right («dret», però també «dreta»), però també amb left com a passat del verb to leave en el sentit de «deixar», en lloc de «retenir» o «reservar-se» el dret de copiar.

Les llicències copyleft o lliures robustes són aquelles que compleixen les quatre llibertats cedint tots els drets patrimonials però que hi posen la condició que la reutilització de l’obra es faci amb la mateixa llicència o amb les mateixes condicions. Això impedeix que algú pugui agafar una obra lliure, l’adapti i distribueixi l’obra derivada amb alguns o tots els drets reservats. És per això que es diuen robustes, perquè mantenen lliure el que ja és lliure. També es consideren virals, en el sentit que «contaminen» el que toquen. Si algú fa una obra i vol integrar-hi part d’una altra obra que té una llicència copyleft haurà de posar la seva obra amb la mateixa llicència, encara que la part de la qual originàriament és copyleft sigui petita en relació amb la pròpia aportació. Des d’una perspectiva ètica i de dinàmica comunitària es considera que són llicències que preserven la reciprocitat entre els creadors que contribueixen a la producció de béns comuns dels quals qualsevol persona es pot beneficiar. Si algú ha contribuït alliberant una obra sembla just que es pugui beneficiar de les transformacions d’aquesta i que pugui fer un ús lliure de les obres que se’n derivin. La Free Software Foundation proporciona una definició de referència de què s’entén per copyleft.

Les llicències copyleft faciliten, especialment en el camp de desenvolupament de programari, que diversos autors vagin creant successives obres derivades de manera que aquesta obra es va desenvolupant i millorant en una situació d’autoria compartida.

La llicència més coneguda per a programari és la GNU General Public License (GPL), la primera versió de la qual es va publicar el 1989; l’any 1991 es va publicar la segona versió i el 2007 la tercera. És la llicència majoritària en el programari lliure. Té variants per a qüestions específiques, com l’LGPL per a mòduls de programari que en permeten la combinació amb programes que tinguin altres llicències; o l’AGPL, que té una clàusula que obliga a compartir el programari que s’hi basa quan aquest s’utilitzi per a donar serveis a través d’internet, encara que no es distribueixi a terceres parts.

Les dues llicències copyleft més conegudes per a obres culturals són la llicència de documentació lliure GNU (GNU Free Documentation License, GFDL) creada originàriament per als manuals de programari, i la llicència Creative Commons ReconeixementCompartirIgual (CC-BY-SA), que cedeix tots els drets patrimonials i posa la condició de «compartir igual» (Share Alike, SA) per a mantenir l’obra lliure. La paradoxa és que si el text legal obliga a mantenir la mateixa llicència, dues llicències copyleft no seran compatibles. En el cas de Wikipèdia, es va buscar una solució temporal a això amb la versió 1.3 de la GFDL quan es va voler passar el contingut a CC-BY-SA l’any 2008. D’una manera més general, la versió 4.0 de la CC-BY-SA ja permet utilitzar una llicència que tingui les mateixes condicions sense que hagi de ser exactament la mateixa.

Classificació de les llicències obertes

L’esquema següent mostra com dins de les llicències «obertes», que alliberen alguns drets d’autor, hi ha les llicències «lliures», que compleixen les «quatre llibertats» i permeten l’ús i la transformació de les obres. I mostra com dins de les lliures hi ha les lliures «robustes» o copyleft que mantenen lliure qualsevol reutilització.

Esquema de classifiació de les llicències lliures permissives i robustes entre les llicències obertes.

Una altra manera de mostrar la diferència entre llicències és amb el diagrama del «semàfor», on el vermell correspon a la reserva total de drets, el groc a les llicències que obren alguns drets però que no compleixen les quatre llibertats i el verd a les llicències que compleixen les quatre llibertats i les obres que ja són al domini públic. En la versió següent es situen les diferents llicències Creative Commons en relació amb una obra protegida i una al domini públic seguint aquest esquema.

Classificació de les llicències obertes de Creative Commons de més a menys reserva de drets segons els colors del semàfor

D. Gómez – Fundació UOC 2015 – CCBYSA 4.0es / GFDL 1.3
Obra derivada: Autors de Wikipèdia 2006-2015.
Aquest text amplia i actualitza «
Un vistazo a los derechos de autor y licencias abiertas»
que adaptava alguns textos de Wikipèdia.

L’esquema del semàfor és de Marko Txopitea, Txopi, 2009 CC0.

Col·laborador docent de la UOC des del 2000. És consultor a l'assignatura d'Imatge i llenguatge visual (ILLV) des de 2009. Coautor dels materials didàctics d'aquesta assignatura i de la de...