Grau de Multimèdia Universitat Oberta de Catalunya
Imatge i Llenguatge Visual Grau de Multimèdia

Llicències públiques obertes i lliures

David Gómez Fontanills

Les llicències obertes són permisos que acompanyen una obra reservant alguns drets d’autor per al titular de drets i alliberant-ne d’altres, de manera que qualsevol persona (física o jurídica) pugui fer-ne ús sense haver de negociar un permís. Només cal negociar amb el titular si es vol fer ús d’algun dels drets que la llicència no atorga.

I és que per a fer ús dels drets patrimonials sobre una obra és necessari disposar del permís explícit del titular de drets. Aquest permís es pot donar per contracte escrit o també a través d’una llicència que acompanya l’obra. Aquest tipus de permís es coneix com a llicència pública, una llicència en què el titular de drets cedeix alguns drets d’explotació de l’obra a un públic il·limitat, de manera que qualsevol persona pot fer ús d’aquests drets cedits. És doncs diferent del contracte privat que el titular pot fer cedint els drets a un editor o usuari concret.

L’absència d’una llicència o informació sobre l’ús dels drets acompanyant una obra és considerada com una reserva total d’aquests. Encara que l’obra no vagi acompanyada d’una nota que digui que tots els drets estan reservats, ni del símbol © de copyright, ni tan sols del nom de l’autor, cal considerar que està protegida i que no es pot utilitzar.

L’expansió creixent tant pel que fa als àmbits de protecció de les obres creatives com a la durada d’aquesta protecció ha portat a una situació en la qual en la major part de legislacions diverses pràctiques culturals poden ser considerades infraccions si reprodueixen, modifiquen o fan ús d’aquestes obres sense permís del propietari dels drets. Aquesta situació es dóna en un context en què una bona part de la producció cultural, i la major part de la que ocupa els canals de comunicació més rellevants, està concentrada en unes poques mans. Quan al principi dels anys noranta els canvis legislatius al Regne Unit, als EUA i als antics països socialistes van suposar una reducció dràstica dels continguts al domini públic (vegeu continguts sobre propietat intel·lectual), a molts països va agafar força un moviment per a la cultura lliure que buscava la manera que els creadors poguessin alliberar les seves obres i generar una dinàmica en què legalment fos possible reutilitzar les obres dels altres sense haver de demanar permís. El model per a fer-ho eren les llicències de programari lliure que ja funcionaven bé d’aquesta manera des de la segona meitat de la dècada dels vuitanta i que, en lloc de canviar les lleis de propietat intel·lectual, les havien «hackejat» amb uns permisos amb què l’autor, com a titular de drets, en lloc de reservar-se els drets patrimonials, els alliberava.

Una llicència és un permís estandarditzat: si tothom posa els permisos amb els mateixos termes tothom sap a què atenir-se i es crea jurisprudència. Diverses persones, grups i organitzacions van definir llicències segons la seva manera d’entendre la qüestió. La confluència d’alguns d’aquests projectes i l’adopció de les llicències per part de creadors i usuaris va consolidar algunes d’aquestes opcions.

El conjunt de llicències públiques de propòsit general per a obres culturals més conegut són les de l’organització Creative Commons, que ha creat sis llicències que permeten escollir «a la carta» els drets que es volen reservar o cedir.

D. Gómez – Fundació UOC 2015 – CCBYSA 4.0es / GFDL 1.3
Obra derivada: Autors de Wikipèdia 2006-2015.
Aquest text amplia i actualitza «
Un vistazo a los derechos de autor y licencias abiertas»
que adaptava alguns textos de Wikipèdia.

Col·laborador docent de la UOC des del 2000. És consultor a l'assignatura d'Imatge i llenguatge visual (ILLV) des de 2009. Coautor dels materials didàctics d'aquesta assignatura i de la de...