Els hologrames són enregistraments que, convenientment il·luminats, són percebuts com a imatges tridimensionals, de manera que movent el punt de vista aconseguim veure els objectes que representen des de diferents angles i de forma contínua.
A diferència dels hologrames convencionals, que es poden situar en una paret o al centre d’una estança i ser observats per múltiples persones simultàniament, en realitat mixta usem el terme hologràfic per a referir-nos especialment a un tipus d’HMD de realitat augmentada de nova generació, com ara Hololens, Meta 2 o Magic Leap One, que permeten a la persona portadora del visor veure objectes virtuals de forma molt consistent respecte als objectes físics que l’envolten. Aquesta consistència es dona en diferents àmbits:
- Volums parametritzats: aquests HMD van equipats amb sistemes de captació SLAM que permeten construir un model volumètric de l’entorn físic i situar els objectes virtuals de forma coherent amb aquest model.
- Lluminositat: les lents hologràfiques proporcionen als objectes virtuals una gran lluminositat, cosa que fa que semblin sòlids i que apareguin efectivament superposats als objectes físics.
- Llum ambiental: l’aparença dels objectes virtuals és ajustada per a mantenir la coherència amb les condicions d’il·luminació dels objectes físics, de manera que s’integrin a l’escena de manera natural.
- Processament a temps real: gràcies a processadors especialment dedicats a aquesta tasca, que processen la informació que els arriba dels múltiples sensors i renderitzen les imatges a temps real, quan ens movem els objectes virtuals canvien de perspectiva, de la mateixa manera que ho fan els objectes físics, i s’amaguen si un objecte físic els tapa.