Parés i Parés proposaren l’expressió subjectivitat virtual per a referir-se al conjunt d’elements (interfícies física i lògica, mapatges i comportaments) a través dels quals resulta mitjançada l’experiència. En un sentit literal, aquest conjunt fixa els límits i les possibilitats de viure l’experiència [1]. En un extrem del continu de la realitat mixta, la realitat virtual, el disseny de la subjectivitat virtual és efectivament determinant per a l’experiència. En l’extrem oposat del continu, la realitat augmentada no hologràfica, aquest conjunt també resulta determinant, encara que en comptes de parlar de subjectivitat virtual, atès que no hi ha necessàriament una situació d’interacció basada en estímuls generats a temps real, ens estaríem referint al disseny d’informació i de navegació del component intangible que ens permet augmentar el món físic.