El terme procedeix del camp dels videojocs i correspon a un perifèric que actua com a dispositiu d’entrada per a una videoconsola o un ordinador i que permet controlar l’aplicació. Els controladors convencionals, com les palanques de control, els ratolins de bola, els volants o les armes, dissenyats per a ser usats davant d’una pantalla o d’una projecció en els jocs de tipus Arcade, van evolucionar cap a controladors específics de plataforma, els comandaments de jocs, popularitzats per Sony, Microsoft o Nintendo. Posteriorment, ha arribat una nova fornada destinada a ser usada com a complement de visors de realitat virtual [1]. Oculus, HTC o Sony, per esmentar només algunes marques, acompanyen els seus HMD amb controladors específics. Altres marques, com Razer, desenvolupen controladors basats en OSVR, que intenta esdevenir un estàndard destinat a un ús generalitzat. Alguns d’aquests controladors tenen plantejaments molt diferents, però tots intenten resoldre la necessitat que els participants visquin una experiència de realitat mixta en la qual puguin interactuar amb els entorns virtuals mitjançant les seves pròpies mans o el seu cos, sense fils. Els controladors disposen de sensors per a fer el seguiment dels moviments, proporcionen alguns elements de control convencionals com botons o polsadors i, en alguns casos, també disposen de funcionalitats hàptiques.