Consisteix en la relació entre les variables que arriben des dels sensors com a entrada i les variables que usa la interfície lògica per a actualitzar els canvis usats per a processar la sortida. Aquesta relació es basa en regles matemàtiques o lògiques. Per exemple, si desplacem la nostra mà física d’esquerra a dreta, la il·luminació d’un entorn virtual pot augmentar d’intensitat proporcionalment al nostre moviment, i si la desplacem a l’inrevés, decréixer. El mapatge, en aquest cas, consisteix en les regles que establim per a definir la relació entre la posició en l’eix horitzontal de la mà, detectada pels sensors, i la variable que controla la intensitat de la llum a l’entorn virtual. Si canviem la regla, aleshores la mateixa acció física pot tenir una altra traducció completament diferent. És important remarcar que no existeix un «mapatge natural» entre el món físic i l’entorn virtual; sempre es tracta d’una convenció, que podem fer més realista o més abstracta.