Agència i correspondència

Des d’un punt de vista psicològic, el sentit d’agència consisteix en la consciència d’executar accions per voluntat pròpia. Des del punt de vista del disseny, diem que un humà assoleix agència respecte a un sistema interactiu quan percep que hi ha una certa relació entre les seves pròpies accions i la resposta del sistema, de manera que en pot exercir cert control conscient i dotar l’experiència d’un sentit que no tindria si, ans al contrari, les respostes del sistema semblessin aleatòries i resultés irrellevant com actuar. Precisament, el fet que actuar d’una manera determinada sembli tenir un efecte proporciona al sistema una certa agència sobre l’humà, atès que pot fer-lo actuar d’acord amb un guió propi del sistema, cosa que en darrera instància (ara per ara, en absència d’una singularitat) equival a afirmar que els dissenyadors del sistema assoleixen agència sobre els usuaris mitjançant el sistema que han dissenyat.

Quan considerem la relació entre els humans i les coses, l’agència també es pot entendre com un mecanisme de dependència més que no pas de voluntat. En antropologia i en arqueologia, es considera una agència secundària o dispersa que consisteix en la capacitat dels mateixos objectes d’exercir un cert control o poder d’influència sobre els humans [1]. Per exemple, quan condueixo més a poc a poc en veure una placa de cediu el pas. La placa té agència sobre mi, no perquè la seva voluntat prevalgui sobre la meva, que no en té, sinó perquè la placa té el poder, que jo li he concedit, de modificar el meu comportament. Tim Ingold va suggerir que més que parlar d’agència d’uns actors sobre els altres, era més convenient parlar de relacions de correspondència, i considerar no només les coses, sinó també la matèria que les constitueix i com condiciona activament els esdeveniments [2]. Quan dissenyem un sistema de realitat mixta, hem de considerar com les capes de matèria digital sobre les quals hem construït el sistema (el maquinari, els sistemes de processament, de visió, els sensors, el programari, les interfícies…) condicionen l’experiència més enllà de les regles del sistema que hem definit i de la situació que hem previst que es doni.

Referències:

[1]: Gell, A. (1998). Art and Agency: An Anthropological Theory. Oxford: Oxford University Press.
[2]: Ingold, T. (2011a). Being Alive: Essays on Movement, Knowledge and Description. Nova York: Routledge.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *