Realitat augmentada

La realitat augmentada consisteix en la superposició d’imatge digital damunt de la imatge procedent del món físic amb el resultat d’augmentar la nostra experiència del tangible mitjançant la incorporació d’elements intangibles [1].

Les fixacions virtuals són considerades un dels primers sistemes de realitat augmentada. Van ser desenvolupades per Louis B. Rosemberg el 1992 [2] com a part de la seva recerca en telepresència i tenien com a objectiu facilitar, mitjançant guies o ajuts visuals, la tasca d’una persona que controlava a distància una eina motoritzada. La persona que usava el sistema disposava d’un exoesquelet mitjançant el qual controlava els moviments d’un braç robotitzat. Des d’un visor ajustat a la cara que rebia informació d’una càmera, podia veure la imatge de la zona d’acció del braç, i uns gràfics superposats a la imatge li proporcionaven indicacions per a facilitar els moviments. Els resultats dels seus experiments demostraren la utilitat de la realitat augmentada per a millorar la rapidesa en l’execució correcta de les tasques.

En funció de com vinculem la informació digital a la procedent del món físic podem distingir diverses modalitats de realitat augmentada:

  • Geoposicionada: els objectes virtuals s’associen a coordenades universals, de manera que «són allà» i es fan visibles quan el GPS, el magnetòmetre o el giroscopi del dispositiu indiquen que ens trobem en la posició i en l’orientació adients. Per exemple, Pokémon Go!
  • Basada en reconeixement de marques: els objectes virtuals s’associen a unes marques visuals prèviament enregistrades que, posteriorment, quan el sistema de reconeixement les trobi, dispararan l’aparició dels objectes virtuals. La posició, orientació i escala de les marques permet al sistema assignar una posició, orientació i escala als objectes virtuals. Les marques poden ser, per exemple, de tipus fiduciari, basades en patrons geomètrics senzills o en codis QR, o també poden ser gràfics més complexos, com ara fotografies, o fins i tot objectes de volums simples prèviament digitalitzats. En són exemples tecnologies com ara Vuforia o ARToolKit.
  • Basada en reconeixement de superfícies: en aquest cas, el sistema de visió avalua les imatges rebudes procedents del món físic i reconeix les diferents superfícies sobre les quals podem situar objectes virtuals; per tant, es treballa sobre un model volumètric de l’espai. Un exemple seria ARKit d’Apple o ARCore de Google.

També podem distingir diferents modalitats de realitat augmentada en funció del tipus de visualització:

  • Projectada: un pla o un volum resulten augmentats per la projecció al damunt d’una imatge digital que es va actualitzant de manera interactiva. En aquest cas, calen ajustaments o calibratges de la projecció; per exemple, un mapatge, a més d’un sistema de detecció de l’activitat de l’usuari [3].
  • Superposició digital: les aplicacions de realitat augmentada per a dispositius mòbils combinen els objectes virtuals amb la imatge procedent del món físic captada mitjançant la càmera. La superposició és digital i es visualitza a la pantalla del dispositiu.
  • Superposició òptica: alguns visors de realitat augmentada usen miniprojectors que envien la imatge dels objectes virtuals a l’ull mitjançant miralls per tal de superposar-los a la imatge procedent directament del món físic. Això sol passar en sistemes que sobreimpressionen indicacions, signes o textos, com ara els HUD muntats sobre el volant d’alguns vehicles, alguns cascs d’aviació o visors usats en tasques industrials; per exemple, les Google Glass. Els objectes virtuals apareixen damunt de les imatges procedents del món físic però no les substitueixen, de manera que es crea un efecte de transparència.
  • Hologràfica: els visors de darrera generació, com Hololens o MagicLeap, usen sistemes òptics més sofisticats que aconsegueixen que els objectes virtuals apareguin opacs sobre els objectes procedents del món físic [4]. Això, combinat amb la millora en les tècniques de posicionament, orientació, escala i il·luminació, possibilita una integració notable dels objectes virtuals amb els procedents del món físic, bo i aconseguint escenes plenament consistents.

Referències:


[1]: «The Ultimate Guide to Augmented Reality (AR) Technology». Reality technologies: http://www.realitytechnologies.com/augmented-reality

[2]: Rosenberg, Louis B. (març 1993). «The use of Virtual Fixtures to Enhance Operator Performance in Time Delayed Teleoperation»: http://www.dtic.mil/cgi-bin/GetTRDoc?Location=U2&doc=GetTRDoc.pdf&AD=ADA296363

[3]: inFORM. Tangible Media Group: https://tangible.media.mit.edu/project/inform/

[4]: Kelly, K. (2016). «The Untold Story of Magic Leap, the World’s Most Secretive Startup». Wired: https://www.wired.com/2016/04/magic-leap-vr/

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *