Consisteix a augmentar l’entorn virtual amb estímuls procedents del món físic. Aquí la part digital ja té un pes determinant, però el món físic encara hi és present com a reforç. Podem trobar dos plantejaments molt diferents:
- El món físic digitalitzat: quan la imatge procedent del món físic és captada per una càmera i incorporada al món virtual. Per exemple, en el cas d’un croma en un estudi de televisió, on tot el plató és una creació digital, tret de la imatge del presentador, que està sent captada al món físic i inserida dins de l’entorn virtual.
- Les mateixes qualitats del món físic: quan entren en joc qualitats pròpies dels objectes físics per a sumar-se i millorar la consistència de l’experiència que proporciona l’entorn virtual, com ara olors, textura, vibració, duresa o volumetria. Per exemple, un entorn d’ensinistrament per a dur a terme tasques manuals sota pressió en àmbits tan diversos com manteniment d’instal·lacions [1] o cirurgia. Les propietats físiques poden ser:
- Permanents o estàtiques: una paret, una columna, sorra, aigua…
- Modulades mitjançant actuadors: sistemes hàptics, seients motoritzats, emissors de vapor, ruixadors d’aigua…
Un exemple d’entorn virtual augmentat amb una combinació de propietats físiques permanents i altres de modulades és el parc temàtic The Void [2].